Corrents

YAOI (manga)

Shonen Ai (少年愛)

Censura. Nois amb cossos prims i "femenins". 

​

Hard Yaoi

Igual que el Shonen Ai, pero sense censura

​

Shotacon (ショタコン)

Censura. Nois amb cossos prims i "femenins"

​

Bara (メンズラブ)

Personatges més "masculins" i propers.

És un subgènere del manga que que retrata relacions afectives i/o sexuals homosexuals entre homes. 

 

 

CARACTERÍSTIQUES

​

Relacions entre homes. 

A vegades es centra només en la relació i a vegades la relació està subordinada a la trama. 

Els personatges acostumen a estar sexualitzats. 

​

​

HISTÒRIA

Els primers exemplars van aparèixer a principis dels 70. Encara existien temes que no es podien tractar amb una protagonista femenina, per la qual cosa "Les magnífiques del 24" van decidir utilitzar nois joves que s'enamoraven d'altres nois.
 

​

El que avui es coneix com yaoi va tenir el seu origen en el món dels dojinshis (fanzines) en els anys 80. Van començar com a paròdies de les sèries d'èxit, en les quals les autores convertien en parelles als protagonistes masculins.

​

El primer manga amb adaptació d'anime va ser Patalliro!, manga creat el 1978 per Mineo Maya

 

 

EXEMPLES

​

• Junjō Romantica

• Love Stage!!

• Ten Count

​

​

HUMORÍSTIC

EL CÒMIC D'HUMOR

​

El còmic d'humor, també anomenat historieta còmica, és un gènere del còmic pensat per fer riure.

És a dir, tant l'estil, el guió com el plantejament de la trama tenen aquesta intenció.

Segueix les convencions del llenguatge del còmic, però lògicament adapta els seus recursos gràfics per aconseguir el riure.

 

CARACTERÍSTIQUES

​​

• Finalitat: Provocar riure al lector.

• Inclusió de gags, acudits o bromes, tant visuals com verbals, i de situacions insòlites per aconseguir l’objectiu.

• L'ùs sobretot de certs formats de curta extensió, per exemple la tira diària. Tot i que hi ha també diversos formats més llargs.

• Els dibuixos d'estil caricaturesc normalment, personatges i escenaris com deformats. Encara que no acostuma, també poden ser realistes.

• Un traç net, sense ombreig, normalment.

• Més presència d'onomatopeies i símbols cinètics.

• Un ritme narratiu ràpid i viu.

• Poques variacions de l'angle visual

 

TIPOLOGIES 

​

Els 5 tipus d'humor més comuns en les historietes són:​

​

Humor negre
Utilitzat per desdramatitzar situacions desgraciades. És un dels humors més "perillosos", si un acudit d'humor negre falla un munt de persones s’enfaran, però si funciona tindrà el doble d'aplaudiments.

​

Humor d’actualitat

Treballa sobre situacions del moment que, en la majoria dels casos, són conegudes per endavant pel públic. Se li ha de donar la volta a la notícia perquè l’acudit sigui efectiu i tenir en compte que la broma no caduqui.

​

Humor de política

Tracta els esdeveniments sobretot lligats als governants i a la situació social de l’actualitat.
Una vinyeta d'humor polític o social pot dir més que un article d'opinió o una editorial, ja que el dibuixant es pot atrevir amb més profundes subtileses. Té tasca de periodista i d'humorista, primer s'ha de trobar el tema i després s'ha d'aplicar la creativitat i l'humor.

​

Humor clàssic

Aquest intenta ser accessible a tothom pel que està basat en fets universals, sense tenir en compte situacions geogràfiques o d'actualitat.
Acudits del gènere serien: Els de l’escenari d’una illa que és neutre del qual no es requereix més informació, i els d'humor físic com les caigudes o els accidents.

​

Humor quotidià

Es caracteritza per fer servir aquelles vivències i idees que tenim més a mà per fer l'acudit.  Normalment solen tractar sobre situacions de llar relacionades amb la intimitat, des de pensaments propis sobre la solitud fins a converses o situacions que mostren relacions amb família, parella o amics.

 

 

HISTÒRIA

​

El còmic en general com a gènere, neix de l'adaptació dels acudits gràfics de la premsa del segle XIX, osigui el gènere d'humor és pràcticament el primer que apareix en la història.

Les primeres historietes van ser d'humor, com el que es considera el primer còmic:

Yellow Kid de R Outcault, publicat al New York Journal de 1896.​​

La revista mensual britànica Punch (d'humor i sàtira del 1841), que va estar inspirada en Le Charivari (revista francesa des del 1832 amb prohibició de vinyetes polítiques) va ser el motor de l'expansió mundial de la historieta, es van fer diversos models arreu del món: a Alemanya Fliegende Blatter (1848), a Japó The Japan Punch (1862-87) i sobretot als Estats Units, a Puck (1877), Judge (1881).

És aquí a on sorgeixen també sèries amb personatges fixos per moltes revistes

EXEMPLES

​

Tires còmiques:

• Snoopy

• Mafalda

• Ot el bruixot

• Calvin & Hobbes.

​

Històries llargues:

• Astèrix 

• Mortadel·lo i Filemó 

• Espirú i Fantàstic

•  Jep i Fidel. 

​

CÒMIC POLICIAC

CARACTERÍSTIQUES​

​​

• Al principi, abasten l'activitat criminal, i la seva investigació, cosa que, quan la censura no ho impedeix, permet a l'autor "explorar les parts menys decoroses de la nostra societat".

• La història es pot explicar des del punt de vista de les Forces de l'Ordre (policies, detectius) o dels criminals (lladres, assassins, gàngsters, yakuza), així com del justicier urbà. 

• Cal ressaltar, en aquest sentit, que els primers còmics de sèrie negra tiraven cap a protagonistes de la Policía o relacionats".

• La il·luminació i la composició poden ser molt efectistes.

• Tenen molta ombra i utilitzen molt el negre.

• A vegades, recorren a l’estil caricaturesc.

• L'ambient sol ser urbà, quotidià i familiar per el lector.

• Fan ús del recurs de suspens i  intriga.

El còmic detectivesc, també anomenat sèrie negra, còmic policíac, és un estil de còmic, en el que el crim, sigui de la modalitat que sigui, hi és gairebé sempre present. 
Les seves pàgines sovint es centren en les activitats d'un detectiu privat o bé d'un agent de la llei. Narren les activitats de delinqüents professionals. Expliquen algún crim puntual, perpetrat per algun delinqüent no profesional.

 

PERSONATGES

​​​

Els personatges principals sovint son o forces de l'ordre o criminals. Altres personatges habituals són la femme fatale, que, aparentment inofensiva, pot conduir les víctimes al perill o a la mort; els espies; i, òbviament, les víctimes.

Són personatges amb molt caràcter i no solen evolucionar durant la història.

 

ESTRUCTURA

​

Habitualment és un relat que es fa al revés de la narrativa tradicional, ja que no segueix un ordre cronològic lineal (començament, desenvolupament i desenllaç). Al començament es presenta l'enigma que s'ha de resoldre al final. El temps per aclarir el misteri procedeix en dos sentits: mentre avança la investigació (futur) es revela l'enigma (passat).

 

HISTÒRIA

​

El còmic policíac clàssic va aparèixer conjuntament amb el còmic d’acció al 1929, a causa de La gran Depressió del 29.
​Els esdeveniments quotidians i el gangsterisme que hi havia en aquella època van influir molt en el desenvolupament d’aquest gènere. Cal dir també, que molts dels arquetips (influències) d’aquest gènere es poden trobar en els romanços de cec (és un romanç (poema), es caracteritzava per les seves temàtiques truculentes), on apareixen crims molt cruels. 

​

El primer còmic policíac que va sorgir va ser Dick Tracy de Chester Gould, amb dibuixos caricaturesc i una gran varietat de vilans, els quals van influir en series com Batman, Bob Kane i El inspector Dan de la Patrulla Volante.

 

Pel que fa a la postguerra (1942-57), a Estats Units aquest gènere va aparèixer molt breument en Crime Does Not Pay (1942). Còmics com “Super Historias de Crimen” de l’editorial EC comic tractaven grans temes com el racisme, el sexe o les drogues i es caracteritzaven per els seus finals impactants. No obstant, no va ser fins al 1954, que la creació de còmics d’aquest gènere va estar fortament controlada, (amb la creació de Comics Code Authority)  fins que a Estats Units va ser reemplaçat per  el gènere superheroic.

 

EXEMPLES

​

• Torpedo

• Torso

• The fade out

​

​

GORE I TERROR (manga)

El gènere gore és aquell que es caracteritza per l'extrema violència. El podem relacionar fàcilment amb la sang, laceracions, desmembraments, etc.

 

Va ser originat als anys 40’s, ja que va ser inspirat en les pel·lícules nord-americanes que van començar a incursionar en aquest gènere, caracteritzat per abordar en temes relacionats amb la violència gràfica i visceral.

És difícil definir quin va ser el primer manga Gore, perquè l'evolució del gènere ha avançat gradualment. Es podria dir que “El puño de la estrella del norte” va ser un desl primers del gènere per la seva extrema violència.

 

CARACTERÍSTIQUES

​

Hi ha mort, sang i violència, i sempre està el pensament de supervivència. 

​

El personatge principal agafa el seu valor per poder combatir contra la mort, també en algunes ocasions el personatge principal desapareix o mort.

 

EXEMPLES

​

• Another

• Corpse party

• Highschool of the death

• Elfen Lied:

• Mirai Nikki

El manga ha sabut beneficiar-se especialment del seu propi folklore, prolix en llegendes sobre fantasmes, dimonis, follets i altres éssers sobrenaturals, plasmant-lo en la major part de les seves historietes sobre terror, però valent-se igualment dels mites de terror procedents d'Occident. 

 

CARACTERÍSTIQUES

​

• La seva voluntat de provocar en el lector sensacions de paüra, por, disgust, repugnància o horror.

• Els seus arguments sovint desenvolupen la sobtada intrusió en un àmbit de normalitat d'alguna força, esdeveniment o personatge de naturalesa maligna, sovint d'origen criminal o sobrenatural.

• Solen incloure el que es denomina gore, és a dir sang, fluids del cos i petits trossos de carn de manera explícita.

• Els espais o escenaris típics han estat tradicionalment el cementiri, la casa abandonada, el castell, les ruïnes, el laboratori lúgubre, el bosc o l'erm ombrívol i el jardí decadent, que han acabat conformant un catàleg de «llocs» comuns. En els últims anys, s'assisteix, no obstant això, a una cerca «del visceral, del revulsiu de l'ambient urbà, abandonant temors metafísics de condemnació eterna i lúgubres mansions en borrascosos cims».