Anàlisi de la pel·lícula  ​

Director: Ken Loach

Any: 2019
Duració: 101 min.
Direcció: Ken Loach

• Biografia del director: Director anglès que destaca pels seus films de caràcter social, que són ficcions però amb caire de documental, fent critica d’injustícies molt presents en la societat actual.

Guió: Paul Laverty

• Relació amb el director: Porten treballant molts anys junts, perquè segons ha explicat l’home del cinema, s’entenen molt bé, tant en temes com en producció.

Música: George Fenton
Fotografía: Robbie Ryan
Gènere: Drama social, Família
Corrent cinematogràfica o moviment: Cinema d’autor, documental (amb influència del neorealisme italià)

1. Argument

En Ricky i la seva família estan lluitant contra deutes des de la crisi del 2008. Els arriba l’oportunitat de que el pare entri en una empresa de paqueteria a domicili que suposa “certa” independència, però realment no és així. Els demés problemes de la família suposen que es vagin separant i acabant en la misèria.

​

2. Recursos visuals:

-Plans

• Ùs de plans seqüència per mostrar l’acció o la situació de forma més real, com més senzilla i natural. Quan són escenes més fortes hi ha plans molt curts i més detallats per donar dinamisme i agressivitat, per exemple a l’escena de l’entrevista inicial.

-Moviment de la càmera

• Gairebé tots els plans són amb càmera en mà, per donar aquesta sensació com de documental amb veracitat.

​

-Actors

• El cast està molt ben fet. Tots els personatges tenen molta quotidianitat al actuar, ja que empatitzes i inclús et pots identificar amb ells, ja que l’estructura de família que tenen és molt comuna en les nostres vides personals (no en totes).
  Destacar també, que no són actors i actrius molt famosos, si més no jo no els coneixia.

​

-Continuïtat

• La trama és totalment cronològica. Comença amb l’entrevista de feina de repartidor i acaba mesos més tard.
  El final és incert, el recurs d’acabar amb una fosa a negre fa que et provoqui certa incertesa i que et plantegis tu mateix com acabarà.

​

-Escenografia

• És molt simple, ambientada en l’actualitat. Les cases i carrers que apareixen estan molt ben tractats però tampoc contenen gaires elements. Si que cal destacar les imatges de la família, disposades a l’escala de casa seva, que tenen un paper molt important en una escena de la pel·lícula: quan el germà gran decideix pintar-les amb spray de graffiti per revelar-se contra el seu pare.

​

-Banda sonora

• És original de George Fenton Modifica. No té un paper molt destacat en l’obra, però si que ambienta i complementa les escenes per donar-li continuïtat i fer-ho més amè.

• ​

-To del llenguatge  

• El llenguatge és com el nostre informal i familiar. Òbviament depèn del context canvia, no parla igual el germà gran amb els seus amics que amb la seva mare o la seva germana i encara és diferent amb el seu pare.

​

​

​

​

​

​

​

-Llum  

• La llum és natural en tot el film, amb aire quotidià. Considero, que la casa dels protagonistes és bastant fosca, perquè d’aquesta manera sembla que no estiguin a gust en la casa (una nova al haver de deixar enrere la dels seus somnis).

​

-Color

• El color en aquesta pel·lícula és senzill i simplista. Hi ha molts tons càlids.

​

-Vestuari

• El vestuari és molt del nostre dia a dia. Tot i que a la vegada està treballat, ja que cada personatge té el seu estil de vestir i així se’ls distingeix de perfecta manera.
  El fet de que la mare vesteixi, casi sempre, el seu uniforme de cuidadora, fa que l’assocïs a la idea de submissió (o inclús explotació) de la seva feina.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

3. Tria un personatge i fes la descripció  

Germana petita: La nena de la casa és un personatge fundamental a l’argument, és la filla i la germana de la família però va més enllà.
Encara que no ho sembli, ella és la clau d’unió de tots els membres, ja que està suportant els problemes de tothom sense que se’n adonin. És molt madura per la seva edat, s’ha hagut d’afrontar a aquesta situació de crisi ella sola i no ha tingut la infància agradable que deuria. Quan trenca a plorar al confessar que ha estat ella qui ha robat les claus, es mostra tot això, l’ùnic que vol és que tot torni a ser com abans.

Trobo que és un personatge que passa desapercebut ja que sembla a primera vista que no aporta res, però és la seva relació amb la resta la que fa que tot avanci. Per això ha estat el meu preferit.

4. Tria una escena per explicar-la

​M’ha agradat molt l’escena on en Ricky i la filla s’encarreguen de repartir junts tots els paquets d’un dia. Mostra sobretot la complicitat dels personatges i tot el que he dit anteriorment del personatge de la nena.
Tot i que sigui un moment molt maco que comparteixen, no deixa de ser un escenari que és molt precari. Realment aquestes històries haurien de passar en temps lliure, però estan convertint l’ùnic moment, que és de feina, en quelcom especial, perquè no els hi queda una altra. El mateix passa amb l’escena que fan una festa a la furgoneta mentre acompanyen a la mare a treballar, converteixen moments quotidians en especials.

En quant a tècnica, l’escena intercala plans curts i simples, des de molts anglès o amb càmera en mà, quan van a entregar un paquet amb plans més detall quan estan parlant entre els personatges. L’ambient que creen els plans curts i amb càmera en mà dóna la velocitat que han de tenir per fer els encàrrecs, en contraposició als plans llargs i estables de quan estan mantenint una conversa que és quelcom més profund (per exemple: quan acaben la jornada i es troben observant el paisatge).