CONTEXT HISTÒRIC

 

Es situa a Itàlia després de la Segona Guerra Mundial. Va revolucionar ètica i estèticament el cinema de tot el món i va influir en literatura.  Era un corrent bastant eclèctic.

 

1943: cau el règim feixista de Mussolini

1944: es proclama la República Italiana

1945: finalitza la Segona Guerra Mundial.  

Comença la reconstrucció del país des de la ruïna absoluta, social, econòmica...

​

Amb la caiguda del feixista s’elimina la censura cinemàtica. En el passat el cinema era tot igual, es feia servir com a eina propagandista i manipuladora incentivant la figura de Mussolini com al cap de tot.

 

Cinecittà: creador de cinema quan estava Mussolini, productora de cinema més avançada a tot el món.

Els cineastes es refugiaven amb les produccions americanes ja que no eren tant patriòtiques i mostraven un paradís a la terra. Era el referent que tenien els directors des de patits.

 

Tot i així no es sentien representats en el cinema americà. Leo Leonganesi va dir als directors que comencessin a filmar el que hi havia al carrer, la realitat.

​

CARACTERÍSTIQUES FORMALS

​

Els actor no eren professionals, explicaven la teva vida tal com eren, no actuaven. Pressupost baix, fer escenes llargues sense talls per expressar millor la realitat.

​

Aspectes tècnics: trames ambientades en els sectors més desafavorits. Actors professionals i no professionals. NO tenien recursos, per tant ambientades en ambients naturals.

Imatge i participació de la dona. Mitjans eren senzills i sobris a causa de la postguerra.

​

Llum natural. SO no en directe, ús del doblatge. Gravacions de mà. Sense disseny de producció i equip de producció semblant a dels documentals.

​

CARACTERÍSTIQUES CONCEPTUALS

​

Punt de vista objectiu, directe.Rebutgen la màgia.

Ho volien representar tot tal i com era. No exclouen elements de la realitat.

​

Argument: era un tema social, proper a la classe treballadora. Plasmaven una transparència envers la realitat com mai s’havia mostrat, criticava la societat.

 

La figura del cineasta canvia, fan cinema per mostrar la realitat i mostrar les coses. Nens com a espectadors de com es el món. Van eliminar les regles estrictes del guió i feines servir la improvisació. Finals infeliços.

Fonamentalment dramàtiques i no comercials.

​

DIRECTORS

 

Luchino Visconti​ 

Vittorio di Sica​

Pel·lícules: 

La porta del cielo (1946) 

Sciuscià (1946)

Ladri di biciclette (1948)

Miracolo a Milano (1951)

​

Giuseppe de Santis​

Pel·lícules: 

Caccia tragica (1947)

Riso amaro (1949)

Non c'e pace fra gli ulivi (1950)

 

Federico Fellini ​

Pel·lícules: 

Luci del varietà  (1950) 

Lo sceicco bianco (1952)

I vitelloni  (1953)

L'amore in città (1953)

Pel·lícules: 

Ossessione (1943)

La terra trema (1948)

Bellissima (1951)

Senso (1954)

​

​​

PEL·LÍCULES

La terra trema (1948)                                                                      Roma, citta aperta (1945)                                                 Ladri di biciclette (1948)

​